Torre del Bellesguard

1/ Primera part – El Rei Martí l’Humà

Diumenge 6/4 he visitat la torre del Bellesguard. En queda poc, però aquí hi va viure el darrer rei català, Martí l’Humà.

I justament al costat, al Monestir de Valldonzella, que s’hi anava a peu perquè és molt aprop, hi va morir l’any 1410, de mal d’estómac, segurament enverinat.

L’acompanyava en els darrers dies el papa Luna, que jugava a l’altre equip, el dels Trastàmares, i li va donar la notícia del seu fill mort en batalla, una mort que anunciaven els dos vaixells que entraven al port de Barcelona amb veles blanques i que ell va veure des de la Torre de Bellesguard, des del seu castell.

Barcelona oferia unes vistes esplèndides i molt més lliures d’edificis, que anaven des de Collserola, al darrera del Castell, fins al mar Mediterrani.

Un any abans de la seva mort, el papa Luna el va casar amb Margarita de Prades, molt més jove que ell, però que no li va poder donar descendència.

I així, amb traïcions i pactes ocults, com sempre, van tancar la carpeta dinàstica del Comtat de Barcelona, del rei Martí, i de la successió catalana, i van quedar a mans dels Trastàmares els drets reials monàrquics del Casal de Barcelona, ara en ús pels borbons, no per dret legítim, sinó per malfer. 

Ens hem de quedar amb aquesta idea, la de la família del rei Martí, la del Casal de Barcelona que va desaparèixer, i la del Comtat de Barcelona que ha canviat de mans legítimes a mans il·legítimes.

I sobre això en seguirem parlant ... mes endavant perquè hi ha bones idees per emprendre. Cridarem a bons emprenedors. Estigueu a l’Escolta.

2/ Segona Part – l’Obra de Gaudí i el financer Jaume Figueres i després de Sugrañes amic de Gaudí i continuador.

En la finca del Bellesguard Jaume Figueres li va encarregar a Antoni Gaudí que li edifiqués una casa. Els jardins encara conserven la petjada del trencadís i un parell de bancs, corbats, que dues persones xiuxiuejant a les puntes es poden sentir. Suggereix enamorats o secrets.  L’edifici te una porta enreixada, una torre coronada per una creu, i just de sota, una corona, en record del rei que hi va viure en el seu castell, ara amb poques pedres dempeus.

Al voltant de la porta, trencadís de la mateixa pedra marró, l’únic edifici en que això es pot veure. Per damunt tres balcons, per Gaudí la Trinitat, i per sobre una vidriera de colors, emplomada, i amb vuit puntes, potser en al·lusió a Maria. A dreta i esquerra, en la part de sota un mosaic que representa una història, en Gaudí això es habitual, i una història que ell reviu perquè sap que allí s’hi respira encara les flaires del rei Martí l’Humà. A dreta i fent la volta els colors son càlids, i cap a l’esquerra seguint la història els colors son freds, perquè anuncien la tragèdia que s’hi va viure. Són dofins i a sobre les quatre barres en vermell, i és un recordatori de Roger de Llúria que va dir una frase que diem més sintètica “Ningú gosarà navegar pel mar mediterrani si no porta l’escut del rei Martí”. A sobre les quatre barres dues M, la del rei Martí i la de Margarita de Prades. I per damunt la corona del rei. Son quatre mosaics. El primer de colors més vermells i daurats. I caminant cap a l’esquerra el mateix mosaic en colors més freds. El darrer a l’altre cantonada ja anuncia la mort del fill i l’arribada dels vaixells amb veles blanques. Temps dolents i de patiment.

3/ Marti 1410 ( any de la seva mort) - J i F, Jaume Figueras qui va finançar l'obra.

4/ Quan entres a l’obra de Gaudí no sorprèn, perquè el coneixem, però agrada. Una petita entrada ja amb detalls destacables. Un detall de Japonisme, les rajoles de les parets amb el lleó i el gall blau, unint el casal de Barcelona i el lleó de Margarita de Prades, en blaus de mar. I la font rentamans. En una paret un Sant Jordi. I a sota, escrit, un Deu vos guard. I una làmpada de sostre de vidres de colors.

5/ Una escala cada vegada més estreta porta cap als pisos de dalt. Al primer pis una sala de fumadors i un balcó des d’on s’observen vistes a tot Barcelona i al jardí.

A dalt de tot un sotaterrat com unes golfes envoltades de finestres per tenir visibilitat 360. Havia de ser una sala de concerts però va quedar inacabada.  I Una làmpada de sostre que es la corona del rei Martí forjada en ferro. Tot un conjunt molt interessant. Amb les columnes i contraforts donant solucions arquitectòniques singulars com hem vist en Gaudí tantes vegades.

6/ Se surt i es puja una escala encara més estreta que porta a un primer nivell amb un passeig al voltant amb vistes a tota la ciutat.

Una mica més amunt encara, es pot arribar el més aprop possible de la creu. La corona del rei sota la creu es ben visible. Gaudí en tot moment volia retre homenatge al rei català que va viure al Bellesguard.

A la sortida, travessant el carrer, unes columnes que recorden molt les que hem vist al Parc Güell per on oassava una riera. 

El Bellesguard es va escollir pel Rei Martí perquè tenia molta aigua en el subsol. Era un lloc elevat que per la seva alçària oferia uns bons aires, necessaris per la salut del Rei, i li permetia dominar les arribades al port. Al terreny també hi va fer construir un jardí d’arbres fruiters que se’n tenia cura especial i que proporcionaven alimantació saludable als seus ocupants. 

Des dels balcons es veuen uns espais tancats de voltes que són els dipòsits d’aigues. S’hi accedeix baixant pocs metres pel carrer del Bellesguard. Solen estar tancats i s’obren per les 48h Open House. Excepcionalment, hi vam accedir i es una nau extensa amb les voltes, gestionada per l’Ajuntament on s’hi poden fer esdeveniments, i es nota la fresca pròpia del tipus d’espai.