Sobre llengües, parlades, escrites i estimades! 

A mí m’agradaria que linkedin tingués la meva llengua com una més. I la meva llengua és el català, com ho era dels meus avis, pares, i ara ho és dels meus fills i néts. 

Però això no treu que a la meva família s’entenguin i es parlin moltes altres llengües. 

El castellà perquè es la imposada al meu territori, per dret de conquesta, fa un munt d’anys, però també el francès amb la que m’han cantat tantes i tantes cançons d’amor que encara recordo, i amb la que he hagut de defensar posicionaments acadèmics a la Universitat de Montpellier I, i també amb la que segueixo debats dialèctics interessants, al començament els del President Macron, que feia discursos amb frases de llargada directament tuitejable. 

També l’anglès es llengua molt comuna i viva a casa nostra. Totes les pelis i dibuixos són en anglès. El vinculo molt amb la meva carrera i estudis posteriors. Economistes de parla anglesa, directament totes les fornades de la London School of Economics, i els americans, els de l’Escola de Chicago, i d’altres. 

No puc oblidar la meva formació mediambiental a la Universitat de Bloomington, Indiana, on tenien una Escola de Música que als capvespres et feien feliç, òperes, concerts, etc. Allí vaig descobrir Britten, amb the Turn of the Screw. Apropiada pels temps d’ara, i preludi d’aquella peli del Amenábar, Los Otros.  En aquell temps, vaig viure una aventura en anglès, lectures, llibres, classes, amics, companys, súper, cinemes, TV, profes, metges, … , però fins i tot en aquest món, em vaig trobar amb la gent de la NACS, la North American Catalan Society, i aquests, es deleïen per la meva llengua, l’estudiaven, feien màsters, estudis de camp, i jo em vaig prestar a gravar-me la parla tantes vegades quan m’ho van demanar. Eren una mena de primavera en l’hivern! 

Anys després vaig fomentar un grup en anglès per traduir i canviar una web catalana i possibilitar millor els intercanvis amb altres països. El grup va durar un temps i ens vam fer força amics. 

Una vegada més les llengües ni sobren ni molesten. Per a mí han estat una font d’alegria i aprenentatge, i sobretot ponts cap a altres cultures diferents de la nostra, una eina per entendre’t amb el món. 

Aquesta mentalitat és molt catalana i molt poc espanyola. Ho he constatat moltes vegades. 

I finalment tenim l’italià i l’alemany, impossible deslligar-les de la música, dels grans compositors, i de moltes de les òperes que em fan feliç. Dues llengües q associo a bones estones. 

I totes en conjunt són esplèndides per a conèixer altres realitats, altres gastronomies, i naturaleses, montanyes o planes, ciutats o pobles. Gent diversa amb la que disfruto sempre parlant una estona del que sigui. 

Agraeixo als meus pares que m’han transmès tanta memòria que m’ha servit molt en tots aquests aprenentatges. Quina eina més fantàstica es la pròpia memòria! 

La Cultura, es allò que et queda (recordes) quan no et queda res. conseller Max Cahner.

Avui parlo de territori i organització territorial. 4 Parts i 1 Conclusió final. 

CATALUNYA –TERRITORI – INTERIOR i EXTERIOR – DRETS DELS CATALANS

PART 1/4

Fa dies que reflexiono a l’entorn d’aquesta idea i em faig la pregunta: Quina organització territorial representa millor els drets dels catalans?

De quins catalans? Dels catalans, tant els de l’interior com els de l’exterior. Tots tenim dret a representar, construir, votar i modificar el nostre país.

Vull recordar alguns antecedents que facin de context perquè aquest no és ni ha estat un debat fàcil. És en aquest terreny que s’ha separat més la societat civil i les seves legítimes aspiracions de les interpretacions polítiques i plasmació en lleis i decrets que n’han fet els representants al Parlament.  

Partim, de la divisió territorial en províncies que va ser creada el 30 de novembre de 1833, en la que la cartografia va ser elaborada per Ramon Indar de la Cruz, militar, cartògraf i editor, i per Domènec Estruch i Jordan, gravador i cartògraf.

En paraules de Pilar Riera en el seu article “La divisió territorial de Catalunya de 1936: l’organització del territori”, escriu, ... “el 14 de setembre de 1931 –sis mesos després de la constitució de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la segona República Espanyola–, el govern català nomenà una Ponència d’estudi de l’estructura comarcal de Catalunya. Els treballs d’aquesta Ponència es concretaren en una proposta de divisió territorial de Catalunya. La importància d’aquesta Ponència i la seva proposta rauen en més d’un aspecte.” Aquesta va ser una obra coral de diversos autors(1) en la que Pau Vila fou nomenat vicepresident i Josep Iglésies secretari. Aquesta organització territorial va ser respectada també, com és lògic, per la República espanyola. 

Nota (1) _________________________________________________________________

Pau Vila geògraf Sabadell, Acció Catalana Republicana//Pere Blasi, geògraf de Torroella, Esquerra Republicana de Montgrí//Miquel Santaló, geògraf de Girona,  Esquerra Republicana//Josep Iglésies, geògraf, La Riba Acció Catalana Republicana//Felip Solé, mestre, Lleida//Manuel Galés, mestre, Valls, Esquerra Republicana//Antoni Bergós advocat, Lleida, Partit Catalanista Republicà//Ferran Valls i Taberner, advocat, Barcelona, Lliga Regionalista//Antoni Rovira, historiador, Tarragona, Acció Catalana//Antoni Esteve, farmacèutic, Manresa

CATALUNYA - TERRITORI – INTERIOR i EXTERIOR - DRETS DELS CATALANS

PART 2/4

El franquisme en un esforç d’esborrar qualsevol antecedent establert per la Generalitat republicana, que va combatre amb sang, va decidir retornar a l’estructuració administrativa provincial de Catalunya, i desplegar-hi, no només la part administrativa de l’estat dictador, sinó també la part política de l’estat feixista repressor. Aquí s’hi estructuraria el govern militar, la policia, la guàrdia civil, el governador civil, i també les diputacions provincials estructures degudament moldejades a conveniència, de les vençudes estructures republicanes. Ocupant els mateixos espais, però esborrant el passat històric que ens va fer grans al món. 

Res va ser casual, teníem geògrafs i persones destacades que ens havien deixat el seu llegat, com s’ha esmentat,  molt abans que el 1939, finalitzada la guerra civil, sorgís com un vel gris que ho tenyia tot, on costava trobar-se, i si ho provaven i enretiraven el vel, les forces repressores ben instal·lades a Catalunya els hi queien implacablement al damunt, ofegant qualsevol intent de lliure expressió. La paraula llibertat es va desterrar com si fos ferro roent que cremés tothom que s’hi apropava. Temps foscos que van i venen i no marxen mai. Temps que no existirien sinó fos que compten amb la col·laboració de molts des de dins. Es així com es transmeten, capilaritzen, i ho compren tot.

Així doncs en aquest context la Generalitat restaurada va mantenir l’estructura provincial franquista, tot i que en el Congrés de Cultura Catalana del 1975-1977, la ponència de territori va reivindicar el coneixement i l’estructuració territorial com a element indispensable de la resistència que no podia acceptar la imposició franquista.

L’Estatut de 1979,  en l’article 2, diu: “El territori de Catalunya com a comunitat autònoma és el de les comarques compreses en les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, en el moment d'ésser promulgat el present Estatut.”

I en l’article 5, diu: “1. La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques; també podrà crear demarcacions supracomarcals.

2. Així mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específics.

3. Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya d'acord amb el present Estatut, tot garantint l'autonomia de les diferents entitats territorials.

4. Allò que estableixen els apartats anteriors s'entendrà sense perjudici de l'organització de la província com a entitat local i com a divisió territorial per a l'acompliment de les activitats de l'Estat, de conformitat amb allò que preveuen els articles 137 i 141 de la Constitució”

CATALUNYA - TERRITORI – INTERIOR i EXTERIOR - DRETS DELS CATALANS

PART 3/4

No entra de cap manera en aquesta qüestió d’organització territorial ni en d’altres. Consolida la província com a element d’estructuració i de poder de l’Estat espanyol que entren a Catalunya i s’hi estableixen formant centres de poder en províncies. I amb aquesta consolidació també les diputacions provincials, veritables centres de poder polític i econòmic.   

No va ser fins a les aportacions d’Ernest Lluch i Oriol Nel·lo que es recuperen els arxius enterrats a la DIBA, i poden posar sobre la taula el valor dels treballs fets per la ponència de 1931 i ho van presentar al Palau de la Generalitat  el 26 d'abril 1983, amb el títol, “La gènesi de la divisió territorial de Catalunya (1931-1936).”  Han passat 4 anys des de l’Estatut de 1979 i de la recuperació de la Generalitat com a Institució que representa a Catalunya i es comencen a obrir finestres perquè entri una mica d’aire.

No es fins 30 anys després d’aquesta presentació de 1983, i un any després de la seva mort, al 14 de juny de 2013  que s’anuncia un altre acte organitzat per la societat civil, en aquest cas, per la Societat Catalana de Geografia, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i l’Associació Catalana de Ciència Regional, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Amb el títol “El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i ordenació territorial de Catalunya”

Es un moment que la societat civil torna a plantejar-se molts temes que el poder polític no acaba de resoldre. El perquè? La resposta sempre és l’encaix. Allò sobre el què ja van escriure tant Joan Maragall, com Jaume Vicens Vives, per citar-ne dos de llegits i coneguts.

Ja el 2006, es va produir la gran lluita per l’Estatut, la reforma, dels 57 articles de 1979, es passa als 223 articles de 2006. Tant s’hi vol posar que genera molt soroll i tot hi haver-se referendat popularment, com és obligat, el Tribunal Constitucional hi entra a matar i trenca una part de la cristalleria de l’àvia, i amb aquest trencament la societat civil trenca amb l’Estat i Catalunya es constitueix com un centre de lluita permanent cada cop més enfocat a la independència. En aquest desori hi participen les dos grans partits de l’Estat, PP i PSOE, a tots ells, la submissió de la nació catalana es una necessitat de supervivència de la “nació espanyola” i així ho confronten a tots nivells. La polarització s´ha encetat com una nova etapa que no te ja aturador.  

En el Preàmbul de l’estatut 2006, ja queda configurat el que serà el futur immediat, l’encaix, és una camisa molt estreta, com la de la castanyera, així diu: “Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

CATALUNYA - TERRITORI – INTERIOR i EXTERIOR - DRETS DELS CATALANS

PART 4/4

El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.”

Constato (imho): tot és testimonial sense voluntat de canvi profund.

Es en aquest marc que l’any 2010, el Parlament de Catalunya aprova la llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries. Llei que surfeja amb les necessitats d’ordenació territorial del país. Contemporitza amb la constitució, amb l’estatut 2006, i queda navegant com en un llaüt pel Mediterrani, esperant una bona oportunitat per arribar a terra ferma.  

I què diu el Preàmbul d’aquesta llei? El Preàmbul es com l’obertura de l’òpera, si l’escoltes bé i l’interpretes allà ja hi surt tot.  Doncs el Preàmbul de la Llei de Vegueries, s’embolica per tocar totes les notes però li falta l’harmonia del gran compositor.   

Diu: “L'article 90 i L'article 91 de l'Estatut ... (temes cooperació local i de la Generalitat)

Aquesta llei té per objecte regular la doble naturalesa de la vegueria, com a divisió territorial en què s'organitzen els serveis de la Generalitat, divisió que rep el nom de demarcació veguerial, i com a àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, establir el règim jurídic de l'òrgan de govern i administració de la vegueria,  denominat consell de vegueria, i regular la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

De conformitat amb les disposicions estatutàries, i sempre en el marc del que estableix l'article 141.2 de la Constitució, la Llei aborda el tractament de la província únicament amb relació al procés de substitució del seu òrgan de govern, la diputació provincial, pel consell de vegueria, i no afecta, per tant, les altres naturaleses que la mateixa Constitució atribueix a la província:  circumscripció electoral per a les eleccions generals i divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat.”

CATALUNYA - TERRITORI – INTERIOR i EXTERIOR - DRETS DELS CATALANS

– CONCLUSIÓ FINAL –

I per tant, la Llei de Vegueries es desenvolupa pensant en que, com a molt, el Consell de Vegueries substituiria a les Diputacions Provincials. Crec que pensen en la metamorfosis de l’antic TOP en AN. O sigui, canvi de nom, de rètol, d’etiqueta. Potser per això no l’hem vist ni avançar ni implementar-se.

Es reserven la circumscripció electoral “provincial” per les eleccions generals, les de l’Estat espanyol. De fet, ho continuen fent a les eleccions al Parlament de Catalunya, perquè com es obvi, el 2025 farà 46 anys de l’Estatut de 1979, i des de 1985 que es va promulgar la Llei orgànica electoral de l’Estat, o sigui 40 anys sense saber desenvolupar un text electoral per a Catalunya. En aquesta cursa ens hem quedat sols.

Per tant, pensar en un text electoral que ens representi és una oportunitat per pensar novament en el territori. En l’estructura territorial i organitzativa que necessitem que ens representi, millor, que les províncies. I tenint la Llei de vegueries de 2010, no se m’acut un altre plantejament alternatiu, en el marc autonòmic en el que estem. 

Aquest pas s’ha de fer, no només pels catalans de l’interior, sinó sobretot pels catalans de l’exterior, aquells que continuen lluitant per mantenir el català com a llengua arreu del món, aquells que parlen de nosaltres, i que son motiu d’orgull per a tots. Aquells que els dificultem molt a l’hora de votar, que cada unitat consular imposa criteris singulars, i que deixa un munt de vots sense materialitzar-se i sense recompte a les urnes. Ja passen dels 400.000! És aquesta una xifra suficientment important per a tenir-los en compte i per a escoltar-los? Sense cap mena de dubte ho és, del primer al darrer.

Hem de fer possible que hi siguin, ells hi volen ser!

Torre del Bellesguard

1/ Primera part – El Rei Martí l’Humà

Diumenge 6/4 he visitat la torre del Bellesguard. En queda poc, però aquí hi va viure el darrer rei català, Martí l’Humà.

I justament al costat, al Monestir de Valldonzella, que s’hi anava a peu perquè és molt aprop, hi va morir l’any 1410, de mal d’estómac, segurament enverinat.

L’acompanyava en els darrers dies el papa Luna, que jugava a l’altre equip, el dels Trastàmares, i li va donar la notícia del seu fill mort en batalla, una mort que anunciaven els dos vaixells que entraven al port de Barcelona amb veles blanques i que ell va veure des de la Torre de Bellesguard, des del seu castell.

Barcelona oferia unes vistes esplèndides i molt més lliures d’edificis, que anaven des de Collserola, al darrera del Castell, fins al mar Mediterrani.

Un any abans de la seva mort, el papa Luna el va casar amb Margarita de Prades, molt més jove que ell, però que no li va poder donar descendència.

I així, amb traïcions i pactes ocults, com sempre, van tancar la carpeta dinàstica del Comtat de Barcelona, del rei Martí, i de la successió catalana, i van quedar a mans dels Trastàmares els drets reials monàrquics del Casal de Barcelona, ara en ús pels borbons, no per dret legítim, sinó per malfer. 

Ens hem de quedar amb aquesta idea, la de la família del rei Martí, la del Casal de Barcelona que va desaparèixer, i la del Comtat de Barcelona que ha canviat de mans legítimes a mans il·legítimes.

I sobre això en seguirem parlant ... mes endavant perquè hi ha bones idees per emprendre. Cridarem a bons emprenedors. Estigueu a l’Escolta.

2/ Segona Part – l’Obra de Gaudí i el financer Jaume Figueres i després de Sugrañes amic de Gaudí i continuador.

En la finca del Bellesguard Jaume Figueres li va encarregar a Antoni Gaudí que li edifiqués una casa. Els jardins encara conserven la petjada del trencadís i un parell de bancs, corbats, que dues persones xiuxiuejant a les puntes es poden sentir. Suggereix enamorats o secrets.  L’edifici te una porta enreixada, una torre coronada per una creu, i just de sota, una corona, en record del rei que hi va viure en el seu castell, ara amb poques pedres dempeus.

Al voltant de la porta, trencadís de la mateixa pedra marró, l’únic edifici en que això es pot veure. Per damunt tres balcons, per Gaudí la Trinitat, i per sobre una vidriera de colors, emplomada, i amb vuit puntes, potser en al·lusió a Maria. A dreta i esquerra, en la part de sota un mosaic que representa una història, en Gaudí això es habitual, i una història que ell reviu perquè sap que allí s’hi respira encara les flaires del rei Martí l’Humà. A dreta i fent la volta els colors son càlids, i cap a l’esquerra seguint la història els colors son freds, perquè anuncien la tragèdia que s’hi va viure. Són dofins i a sobre les quatre barres en vermell, i és un recordatori de Roger de Llúria que va dir una frase que diem més sintètica “Ningú gosarà navegar pel mar mediterrani si no porta l’escut del rei Martí”. A sobre les quatre barres dues M, la del rei Martí i la de Margarita de Prades. I per damunt la corona del rei. Son quatre mosaics. El primer de colors més vermells i daurats. I caminant cap a l’esquerra el mateix mosaic en colors més freds. El darrer a l’altre cantonada ja anuncia la mort del fill i l’arribada dels vaixells amb veles blanques. Temps dolents i de patiment.

3/ Marti 1410 ( any de la seva mort) - J i F, Jaume Figueras qui va finançar l'obra.

4/ Quan entres a l’obra de Gaudí no sorprèn, perquè el coneixem, però agrada. Una petita entrada ja amb detalls destacables. Un detall de Japonisme, les rajoles de les parets amb el lleó i el gall blau, unint el casal de Barcelona i el lleó de Margarita de Prades, en blaus de mar. I la font rentamans. En una paret un Sant Jordi. I a sota, escrit, un Deu vos guard. I una làmpada de sostre de vidres de colors.

5/ Una escala cada vegada més estreta porta cap als pisos de dalt. Al primer pis una sala de fumadors i un balcó des d’on s’observen vistes a tot Barcelona i al jardí.

A dalt de tot un sotaterrat com unes golfes envoltades de finestres per tenir visibilitat 360. Havia de ser una sala de concerts però va quedar inacabada.  I Una làmpada de sostre que es la corona del rei Martí forjada en ferro. Tot un conjunt molt interessant. Amb les columnes i contraforts donant solucions arquitectòniques singulars com hem vist en Gaudí tantes vegades.

6/ Se surt i es puja una escala encara més estreta que porta a un primer nivell amb un passeig al voltant amb vistes a tota la ciutat.

Una mica més amunt encara, es pot arribar el més aprop possible de la creu. La corona del rei sota la creu es ben visible. Gaudí en tot moment volia retre homenatge al rei català que va viure al Bellesguard.

A la sortida, travessant el carrer, unes columnes que recorden molt les que hem vist al Parc Güell per on oassava una riera. 

El Bellesguard es va escollir pel Rei Martí perquè tenia molta aigua en el subsol. Era un lloc elevat que per la seva alçària oferia uns bons aires, necessaris per la salut del Rei, i li permetia dominar les arribades al port. Al terreny també hi va fer construir un jardí d’arbres fruiters que se’n tenia cura especial i que proporcionaven alimantació saludable als seus ocupants. 

Des dels balcons es veuen uns espais tancats de voltes que són els dipòsits d’aigues. S’hi accedeix baixant pocs metres pel carrer del Bellesguard. Solen estar tancats i s’obren per les 48h Open House. Excepcionalment, hi vam accedir i es una nau extensa amb les voltes, gestionada per l’Ajuntament on s’hi poden fer esdeveniments, i es nota la fresca pròpia del tipus d’espai.

Naixement de Catalunya - 988 neix CATALUNYA SOBIRANA

Entre 982 – 985 amb el Trencament del pacte de vassallatge degut a no rebre l’ajuda sol·licitada per a la defensa del territori, Borrell II decideix no renovar el jurament de fidelitat al monarca franc, Hug Capet.

Així, al no revovar el compromís de fidelitat, es dóna pas a la independència de fet. D’ara endavant, els comtes catalans actuen amb plena sobirania en els seus dominis. I al 988 neix CATALUNYA SOBIRANA.

I a partir de 988, els comtes catalans actuen amb plena sobirania en els seus dominis. 

Catalunya neix entre els dominis francs, d’Hug Capet, i l’Islam, desprès de les ràtzies d’Almasor i de que fos assaltada i saquejada Barcelona en la batalla de Rovirans on va perdre Borrell II.