Sobre llengües, parlades, escrites i estimades! 

A mí m’agradaria que linkedin tingués la meva llengua com una més. I la meva llengua és el català, com ho era dels meus avis, pares, i ara ho és dels meus fills i néts. 

Però això no treu que a la meva família s’entenguin i es parlin moltes altres llengües. 

El castellà perquè es la imposada al meu territori, per dret de conquesta, fa un munt d’anys, però també el francès amb la que m’han cantat tantes i tantes cançons d’amor que encara recordo, i amb la que he hagut de defensar posicionaments acadèmics a la Universitat de Montpellier I, i també amb la que segueixo debats dialèctics interessants, al començament els del President Macron, que feia discursos amb frases de llargada directament tuitejable. 

També l’anglès es llengua molt comuna i viva a casa nostra. Totes les pelis i dibuixos són en anglès. El vinculo molt amb la meva carrera i estudis posteriors. Economistes de parla anglesa, directament totes les fornades de la London School of Economics, i els americans, els de l’Escola de Chicago, i d’altres. 

No puc oblidar la meva formació mediambiental a la Universitat de Bloomington, Indiana, on tenien una Escola de Música que als capvespres et feien feliç, òperes, concerts, etc. Allí vaig descobrir Britten, amb the Turn of the Screw. Apropiada pels temps d’ara, i preludi d’aquella peli del Amenábar, Los Otros.  En aquell temps, vaig viure una aventura en anglès, lectures, llibres, classes, amics, companys, súper, cinemes, TV, profes, metges, … , però fins i tot en aquest món, em vaig trobar amb la gent de la NACS, la North American Catalan Society, i aquests, es deleïen per la meva llengua, l’estudiaven, feien màsters, estudis de camp, i jo em vaig prestar a gravar-me la parla tantes vegades quan m’ho van demanar. Eren una mena de primavera en l’hivern! 

Anys després vaig fomentar un grup en anglès per traduir i canviar una web catalana i possibilitar millor els intercanvis amb altres països. El grup va durar un temps i ens vam fer força amics. 

Una vegada més les llengües ni sobren ni molesten. Per a mí han estat una font d’alegria i aprenentatge, i sobretot ponts cap a altres cultures diferents de la nostra, una eina per entendre’t amb el món. 

Aquesta mentalitat és molt catalana i molt poc espanyola. Ho he constatat moltes vegades. 

I finalment tenim l’italià i l’alemany, impossible deslligar-les de la música, dels grans compositors, i de moltes de les òperes que em fan feliç. Dues llengües q associo a bones estones. 

I totes en conjunt són esplèndides per a conèixer altres realitats, altres gastronomies, i naturaleses, montanyes o planes, ciutats o pobles. Gent diversa amb la que disfruto sempre parlant una estona del que sigui. 

Agraeixo als meus pares que m’han transmès tanta memòria que m’ha servit molt en tots aquests aprenentatges. Quina eina més fantàstica es la pròpia memòria! 

La Cultura, es allò que et queda (recordes) quan no et queda res. conseller Max Cahner.